Manuel Sanchis Guarner al seu llibre "Els pobles valencians parlen els uns dels altres", volum 4 pag 161, recull una dita, la número 56; "Ser més vell que els antics de Polinyà"; consta arreplegada a València. He llegit la mateixa expressió en altre llibres però no tinc certea d'on ho han tret, possiblement del llibre de Sanchis Guarner. No he trobat explicació a l'expressió però igual alguna noticia com la que porta aquesta retall de premsa donà peu a la frase.
Al diari "El Imparcial" de Madrid, el dia 24 de gener de 1889, es publica una noticia breu que textualment diu: "En el pueblo de Poliñá (Valencia) falleció el dia 12 del corriente José Pérez, apodado El tio Pepe el Blau, natural de Palop. Contaba ciento dos años de edad y estaba casado con Maria Iborra, que cuenta noventa y nueve. El Blau deja tres hijos, dieciseis nietos y veintiun biznietos."
El tio Pepe el Blau igual serà dels antics de Polinyà, d'eixa gent que ha passat el centenari; no m'he preocupat de saber si viuen al poble descendents ni de saber més d'aquesta persona però el fet és curiós i he pensat que estaria bé compartir-lo. Cent dos anys són molts anys, i més encara per a aquella època.
Algú dels que esteu llegint aquesta escrit igual esteu preguntant-vos el motiu de dir-li "el blau" a José Pérez. L'explicació és ben simple. Al segle XIX i part del segle XX eren molt els habitant dels pobles de la Marina que venien a treballar a la Ribera per la temporà de l'arròs; en realitat dues vegades a l'any: per plantar arr`s i per arreplegar-lo. A aquesta gent a La Marina els deien riberers, perquè veníen a la Ribera, i ací els deiem blavets perquè eren d'aquella comarca. I és que a la gent de La Marina se'ls coneix com a blaus o blavets perquè molta gent, sobretot pescadors (que eren la majoria) vestien camises d'aquest color.
El nostre personatge, el Tio Pepe el Blau era de Polop, tot i que el diari escriu Palop, un poble de La Marina i segurament de tant de vindre acabà per quedar-se a Polinyà i formar família. Estaria interessant saber si algun veí o veïna de Polinyà es descendent del tio Pepe el Blau. El sobrenom no recorde que es gaste a Polinyà però..... qui sap.
Aprofitant parlar dels blavets hi ha una dita que Sanchis Guarner arreplega a la Ribera al seu llibre "Els pobles valencians parlen els uns dels altres". Diu així: Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen que tonyina, pa, tomaques i alficòs.
El monument de la foto es troba a Benisa i és un homenatge a aquella gent que emigrava dos vegades a l'any, a peu, de la Marina a la Ribera anar i tornar. El que representa els monuments té una explicació: a l'eixida del terme es paraven a una roca i resaven una salve per a que tot anara bé. Un homenatge prou escampat per la comarca pel que sembla; de fet han marcat rutes de senderisme seguint el camí que feien els blavets de la Marina per vindre a la Ribera. Las Provincias va publicar un article prou descriptiu sobre el tema l'any 2011 ; podeu llegir-lo punjant ací.
Eduard J. Gay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada